La via de l’Ester és de les darreres vies obertes a la Paret Bucòlica. Situada tot just a la dreta de la repetida Pas d’Estrès esdevé una bona alternativa d’aquesta amb un punt més de dificultat en conjunt. De caràcter esportiu roman completament equipada amb parabolts. Aproximació: Circulem per la C-14 direcció Andorra, abans d’entrar al tercer túnel ens…
A les beceroles de l’escalada al nostre país hi destaquen per audaces les primeres dels germans Estorach. Malgrat que la Directíssima Estorach al Pollegó Inferior és una variant de la Cañellas-Faus, oberta uns mesos abans, arrodoneix el traçat dotant-lo de la contundència que el fa avançat a la seva època, esdevenint així un bon repte…
La Pas d’estrès, juntament amb la Bàlsam de Tigre són segurament les vies més repetides de la Paret Bucòlica. Raons no en manquen: rocam excel·lent, passatges elegants i parabolts del 10 a dojo. Aproximació: Circulem per la C-14 direcció Andorra, abans d’entrar al tercer túnel ens hem de desviar per l’antiga carretera. Circulem uns 300…
A la banda esquerra de la Paret Bucòlica trobem aquest interessant itinerari de caràcter esportiu. 5 tirades generosament equipades sobre roca de primera qualitat, transcorren majoritàriament per plaques de qualitat amb passos claus concentrats i poc obligats. Molt ràpida i agradable d’escalar. Aproximació: Circulem per la C-14 direcció Andorra, abans d’entrar al tercer túnel ens…
La Rosa d’Abril és potser la millor via del sector. Escalada contundent i completa, sobre roca de qualitat, encerta una línia 100% convincent on es succeeixen els trams fissurats i diedres amb alguna placa esporàdica de primera categoria. L’única cosa que li treu continuïtat és l’inevitable feixa que parteix totes les vies que s’enfilen al…
La Barra lliure és, malgrat que algun dels seus equipadors s’entesti a dir el contrari, una proposta prou interessant per escalar a la Paret de l’Aeri. De caire esportiu, segur no és de les més maques, però un cop tenim la majoria de clàssiques al sarró la Barra Lliure esdevé una bona opció. Un altre…
L‘escut de pedra que és la cara est de la Miranda de les Boïgues esdevé una de les roques més emblemàtiques de la regió d’Agulles. Perfectament encarada a l’est s’hi pot escalar durant tot l’any si escollim l’horari més convenient. Tot i que l’oferta d’itineraris és força variada, la majoria de cordades es decanten per…
Flirtejant amb els grans sostres que dominen aquest sector de la Pala Alta la Via del Salla troba el pas enmig d’una verticalitat sense concessions. El resultat és una ruta de caràcter esportiu, amb roca sanejada i on la resistència juga un paper fonamental. Aproximació: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim…
Si la Drac Gos és un bombó, la Quira és la cirereta del pastís i les dues juntes una de les millors combinacions que podem fer per aquesta banda de Montserrat. Via esportiva totalment equipada amb parabolts i feta de la mateixa roca que la seva veïna però amb una segona tirada de traca, un…
Si no teniu manies amb els espits una mica rovellats, no us podeu deixar perdre aquesta petita perla amagada a la banda menys visible de la Magdalena Superior. De concepció esportiva La Primera dels 90 ataca uns murs més que bonics i amb 3 tirades es planta al cim del monòlit. Malgrat que algun expansiu…
La Stargate dóna nom a la placa triangular que destaca al nord del Serrat de la Pastereta. És la degana del sector però també la menys reeixida de les tres. I no ho és perquè estigui mancada de lògica, que la té, sinó pel fet que la darrera tirada, tot i l’evidència esdevé poc agraïda….
La Pastereta és sinònim de conglomerat de qualitat i la Top-Less encerta uns murs de forats que són per xalar de valent. Molt ben equipada i amb una graduació més aviat amable esdevé una molt bona alternativa per una matinal a l’ombra. Del tot recomanable. Aproximació: Deixem el vehicle al parking Nubiola de la Vinya…
Hi ha vies pensades pel gaudi del personal, la Kollegats n’és un clar exemple. Més de 300 metres de recorregut completament equipats amb sòlids parabolts sobre una roca de bona a excel·lent en són les principals causes. L’aventura però, com sempre en aquests casos, la deixem a peu de via. Aproximació: Des de la Pobla…
Via bàsicament de fissures, la Little Bighorn és una proposta força interessant. Amb un tercer llarg contundent per vertical i mantingut, hi trobarem un rocam excel·lent, a excepció feta de la segona tirada, pur tràmit. La via es troba força equipada, tot i que emplaçarem alguna peça. Si sortim per la darrera tirada de la…
La banda de ponent de la Paret de Canalda s’intueix contundent. Una manera força acrobàtica de descobrir-ho és resseguint la 1879, escalada combinada sorprenent i més exigent del que pugui semblar a primer cop d’ull. Una primera tirada d’artificial d’expansió ens mena a l’elegantíssim diedre del segon llarg que protegirem amb traça a base de…
Quan hi ha poc temps per aproximacions el Camping esdevé una bona alternativa. Amb un bon grapat de vies equipades sempre hi ha on triar i remenar. La Gaston va Bufat n’és una més, amb un inici i final força interessants i sobre bona roca… Llàstima de les dos tirades centrals que desmereixen una mica…
La Millenium és sens dubte la via més potent del Frigi, amb una arrencada absolutament contundent i un segon llarg de pura continuïtat, tot sobre roca de luxe. El vessant nord-oest gaudeix de bona ombra fins ben entrada la tarda, esdevenint el destí ideal quan vulguem fugir de la calor. Aproximació Per arribar fins la…
El modest Montroig, big wall de butxaca, colors vermellosos i emocions autèntiques on tot pren la seva justa mesura. Gaudir-lo a l’hivern, escalfant-nos al sol quan gela a la plana és tot un luxe, i més si ho fem escalant línies tan suggerents com la Capitán Veneno, clàssica del sector per dret propi. Escalada imprescindible…
Autèntica torre de guaita fronterera entre Sant jeroni i els Ecos, la Talaieta d’en Barbé es mostra inexpugnable pels quatre costats. Són poques les vies que arribem al cimall i escassos els escaladors que el trepitgen.